La Universitat europea

Amb l'entrada del nou curs escolar les universitats espanyoles i europees comencen el compte enrera dels menys de 3 anys que falten fins al 2010, any en el que es posarà en marxa l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES), marcat per les especificacions del pla de Bolonia.

Les principals diferències que veuran els alumnes entre l'actual sistema educatiu espanyol i el que s'està començant a anomenar la Universitat europea són les següents:

-Sistema de crèdits ECTS (European Credits Transfer System): Els crèdits, que ara corresponen a 10 hores lectives, correspondran a entre 25 i 30 hores, en les quals no només estarà contemplada l'activitat lectiva, sinó també les hores estimades d'estudi que l'alumne haurà de dedicar a l'assignatura
-Titulacions: Desapareixeran les diplomatures, llicenciatures, enginyeries, enginyeries tècniques, etc., per passar a denominar-se només títols de grau, que correspondran a entre 3 i 4 cursos acadèmics, i oscil•laran entre els 180 i els 240 crèdits ECTS.
Per altra banda, totes les titulacions abans anomenades postgraus i màsters es denominaran postgraus, i no seran titulacions pròpies de cada universitat, sinó que seran oficials, i tindran una càrrega lectiva d'entre 60 i 120 crèdits ECTS (1 o 2 cursos de durada).
Per últim, el màxim grau acadèmic serà el de Doctor, i seguirà aconseguint-se a través de la realització d'una Tesis Doctoral.
-Classes: Menys classes presencials i més treball individual i tutories personalitzades. A més, les classes no tindran un objectiu basat en l'ensenyament sinó més en l'aprenentatge.
Aquest aspecte afavorirà que cada alumne triï les seves pròpies línies d'aprenentatge, i, sobretot, aprengui a aprendre per a tota la vida (frase de Manuel Castells, i concepte utilitzat també per Pere Marqués Graells i Joan Majó a l'article del seu llibre La revolución educativa en la era de Internet).

Els professors, per altra banda, i segons indica Guillermo Bernabeu, el representant d'Espanya en el Bologna Follow Up Group (BFUG), el grup de seguiment de tot aquest procés de canvis, entrevistat a un article sobre els canvis que ha de sofrir la universitat actual per adaptar-se a les especificacions del pla de Bolonia, aparegut al diari Expansión divendres passat, dia 28 de setembre; cal que els professors se sensibilitzin i facin cursos de formació per tal de canviar la cultura docent que, a Espanya, es basa molt en fer classes magistrals sense la intervenció de l'alumne. És a dir, el professor passarà a ésser un pedagog investigador o acompanyant cognitiu (tal com indica Pere Marqués Graells al seu article Los docentes: funciones, roles, competencias necesarias, formación).

Des del punt de vista de les biblioteques universitàries, passaran a ésser els anomenats CRAI (Centres de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació), per adaptar-se al nou sistema educatiu i es convertiran en una eina molt més activa, fomentant l'ús de les noves tecnologies de la informació i ajudant els alumnes a adquirir les eines i habilitats necessàries per aconseguir l'èxit en el seu procés d'aprenentatge (per saber-ne més, llegiu l'article de Purificación Moscoso La nueva misión de las bibliotecas universitarias ante el Espacio Europeo de Enseñanza Superior).

Amb aquests canvis es pretén equiparar tots el títols universitaris europeus per tal que siguin comparables i igualment vàlids en tota la Unió Europea, afavorint la movilitat, tant pel que fa als estudis (per tal que puguin seguir la seva carrera a un altre país sense problemes de convalidacion posteriors) com de ciutadans treballadors, ja que un cop obtingut un títol universitari, serà igualment apte i vàlid a qualsevol país de la UE.