Insultar al “blog” es paga

El passat dimarts 23 d'octubre es va publicar al diari El País l'article Insultar en el "blog" se paga. A ell s'expliquen diferents casos en els quals els insults o injúries que alguns navegants (anomenats trolls) escriuen a blogs i altres pàgines d'opinió poden arribar a via judicial, amb multes econòmiques de diferents i no menyspreables quantitats. Encara que aquests aspectes encara no estan regulats ni legislats, al ciberespai, com a la vida real, s'ha de respectar l'altre i qualsevol acusació o insult pot ésser denunciat per aquell qui es troba implicat, i portar-lo a judici.
Alguns bloggistes o administradors dels llocs web són partidaris de la moderació dels comentaris dels lectors, els quals esborren missatges que consideren insultants o abusius, mentre que d'altres prefereixen deixar tots aquells comentaris que se'n facin, encara que no siguin correctes, ja que interpreten que esborrar-los seria un atemptat contra la llibertat d'expressió. A més, al•leguen que els administradors web no són en cap cas responsables dels comentaris que en facin terceres persones.
Al respecte, s'expliquen alguns casos sobre els quals s'ha titllat culpable a l'administrador del web, i d'altres casos en els quals el jutjat ha demanat col•laboració d'aquest per tal de poder identificar concretament aquell qui hagi escrit el comentari, mitjançant la identificació de l'adreça IP.

En concret, aquest article mostra que tot i que aquestes noves situacions donades pel món d'internet no es troben encara massa regulades (l'única llei promulgada al respecte és la Ley de Servicios de la Sociedad de la Información), aquestes accions no queden impunes a la llei i, de moment, s'està aplicant la legislació relativa a la intromissió a l'honor o la propietat intel•lectual.

Ètica i diàleg en les decisions organitzatives

Des de la seva Càtedra d’Ètica a IQS, el Dr. José Sols i el Dr. Albert Florensa escriuen, de tant en tant, articles a l’apartat d’Opinió del diari La Vanguardia. El dia 11 d’octubre ens han pogut complaure de nou amb el seu article titulat «Dialogant es construeix millor». Des del seu punt de vista ètic i de foment del diàleg social, i posant com a exemple el cas de l’AVE, el qual es va aprovar sense tenir en compte les conseqüències socials que comportaria a la ciutadania, proposen seure totes les parts implicades a dialogar (això implica deixar parlar, i escoltar allò que tots han de dir), amb la finalitat de poder arribar a un acord que beneficiés la gran majoria i no es convertís en polèmica de la magnitud que aquest exemple s’està convertint.

La càtedra Ethos d’ètica aplicada de la Universitat Ramon Llull té com a objectiu potenciar els estudis sobre ètica aplicada en l’entorn organitzatiu, tant universitari com professional. Mitjançant treballs interdisciplinars, la càtedra Ethos pretén dotar d’un marc teòric ben fonamentat a les pràctiques i regulacions del present, per tal d’implementar els valors ètics clau en les diferents pràctiques organitzatives i en la presa de decisions.
Als estudis d’economia i ADE d’IQS podeu trobar vàries assignatures que tracten el tema en profunditat.

Podeu veure el text complet de l’article citat aquí.

Rodrigo Rato deixa la presidència del Fons Monetari Internacional

Rodrigo Rato, ex ministre d’economia d’Espanya, deixa el Fons Monetari Internacional i assumeix la presidència el francès Dominique Strauss-Kahn.

Rodrigo Rato, que va arribar a aquest organisme internacional el maig de 2004, es retira abans d’hora per motius personals, deixa al seu successor la responsabilitat de culminar l’any vinent el procés de reformes que exigeixen els països emergents i en vies de desenvolupament. Durant el seu mandat, molts dels països en vies de desenvolupament s’han desfet dels crèdits que els lligaven a la disciplina del FMI i han posat en marxa el projecte del Banc del Sud, que deixa en un situació delicada el FMI.

El Fons reflecteixen l’estructura mundial existent el 1944, però països que han crescut des de llavors consideren que són infrarepresentants.


Font: El Periódico de Catalunya, i Avui.

Hurwicz, Maskin i Myerson, Premi Nobel d'Economia 2007

L’Acadèmia Sueca ha atorgat el Premi Nobel d’Economia a Leonid Hurwicz, Eric S. Maskin i Roger B. Myerson, per assentar les bases de la teoria del disseny dels mecanismes matemàtiques aplicables al funcionament i a la regulació dels mercats.
El primer en formalitzar la “teoria del disseny dels mecanismes” va ser Hurwicz, nascut a Moscou en 1917, però emigrat a Estats Units en la dècada dels 40. És professor emèrit d’Economia a la Universitat de Minesota. El seu company Maskin, nascut a Nova York al 1950, es va llicenciar en matemàtiques al 1976 per la Universitat d’Harvard, ha exercit a més en les de Cambridge i des de 2000 és professor de Ciències Socials en la de Princenton. I Myerson va néixer a 1951, es va llicenciar en Matemàtiques a Harvard, i ha exercit a Cambridge i actualment és professor a la Universitat de Chicago
Recordem que l’any passat l’Acadèmia Sueca va guardonar a un altre nord-americà, Edmund S. Phelps, per haver demostrat que la prioritat d’una política antiinflacionista té efectes beneficiosos a llarg termini sobre el creixement
Els tres matemàtics rebran el premi la medalla commemorativa de mans del rei de Suècia el proper 10 de desembre, aniversari de la mort d’Alfred Nobel.

Cercar feina al món empresarial (2a part)

El currículum i la carta de presentació

Un cop triades les empreses o ofertes a les quals volem participar en els processos de selecció, caldrà que els hi fem arribar un currículum amb una carta de presentació. El currículum serà el mateix per a qualsevol oferta (canviarà, però, la llengua d’aquest: català, castellà, anglès, etc.), però la carta de presentació serà personalitzada per a cadascuna de les ofertes a les quals ens presentem, remarcant aspectes que es descrivissin a l’oferta de treball, o indicant el nostre interès en ésser considerat en futures ofertes de feina.
El SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya), organisme adscrit al Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, ofereix a la seva pàgina web un tutorial sobre com fer un currículum vitae i una carta de presentació, entre d’altres informacions que també us poden ser d’interès.

Proves de selecció i entrevista personal

Després d’aquests pasos, només cal esperar que l’empresa es posi en contacte amb nosaltres per informar-nos del seu interès en fer-nos una entrevista personal, que de vegades anirà precedida d’unes proves de selecció i/o tests psicotècnics per tal de comprovar la nostra adequació al lloc de treball que cal ocupar.
Per aconseguir passar aquestes fases sense problemes, el SOC també ofereix uns articles força interessants.

Des de la biblioteca d’IQS us volem recomanar uns quants llibres que us poden ajudar a preparar-vos:
• Bernié, Marie-Madelaine y Arnaud d’Aboville, Los Tests de selección de personal: inteligencia-personalidad. Barcelona: Deusto, 2003. ISBN: 84-234-2108-2. • Bolles, Richard N., ¿De qué color es su paracaídas? : un manual práctico para los que buscan un trabajo y un cambio en su carrera. Barcelona: Gestión 2000, 2004. ISBN: 84-8088-547-5.
• Guía del empleo para titulados universitarios. Santiago de Compostela: Empleo Globalemedia Editorial, 2002. ISBN: 84-607-4553-8.
• Morris, Steve y Graham Willcocks, Cómo redactar un currículum en una semana. Barcelona: Gestión 2000, 2004. ISBN: 84-8088-902-0.
• Piccardo, Nicoletta, Currículum vitae en inglés. Barcelona: ed. De Vecchi, 2003. ISBN: 84-315-2963-6.
• Puchol, Luis, El Libro de la entrevista de trabajo. 2ª ed. Madrid: Díaz de Santos, 2002. ISBN: 84-7978-535-7.
• Puchol, Luis, El Libro del currículum vitae. 2ª ed. Madrid: Diaz de Santos, 2002. ISBN: 84-7978-534-9.

No dubteu en passar a consultar-los per la nostra biblioteca.
Us desitgem una molt fructífera cerca.

Cercar feina al món empresarial (1a part)

Els estudiants que han acabat o acabaran en breu els seus estudis d’Economia i Administració i Direcció d’Empreses tancaran la seva etapa estudiantil (o no, si decideixen estudiar algun màster o programa de posgrau) i començaran la seva nova etapa cercant feina. Aquesta és una tasca difícil i feixuga, però que amb les titulacions atorgades a IQS resulta un xic més fàcil, ja que són escoles amb força prestigi dins del món empresarial. Tot i això, cal tenir unes breus idees de com començar amb la tasca de recerca de feina.

El mercat de treball

Per una part, es pot optar per cercar empreses que ofereixin feina, ja que necessiten incorporar personal de manera més o menys imminent.
Per a això, cal tenir clar què és el que cerquem o, més aviat, què és el que no cerquem, a fi de destriar les ofertes que no siguin del nostre interès (per exemple: aquelles que obliguin a viatjar a l’estranger, que es trobin molt lluny del nostre domicili, les que requereixin vehicle propi...)
Actualment hi ha molts recursos per cercar feina. En l’àmbit empresarial, i essent titulats IQS, es recomana fer-se socis de l’Associació de Graduats de la Facultat d’Economia IQS, situat al mateix edifici d’IQS (Via Augusta, 390 – Barcelona), que disposa d’una borsa de treball que pot resultar molt útil, ja que està especialitzada en l'àmbit empresarial.
A diferència d’una borsa especialitzada com la que ofereix l’Associació, també es poden cercar ofertes a pàgines d’internet, com el conegut Infojobs, tot i que aquest és un cercador genèric, i s’ha de crear un perfil professional que sigui efectiu, per a assegurar-se de rebre totes les alertes d’ofertes de feina que realment ens interessen.

A més també es pot triar per fer una candidatura espontània. Aquesta consisteix en fer una cerca d’empreses del sector per a les quals es voldria treballar, per fer saber als responsables de Recursos humans el nostre interès per formar part del seu equip de treball i així ens tinguin en compte en el moment que els faci falta incorporar personal amb el nostre perfil.
En el número 2.570 de 20 de setembre, la revista Actualidad Económica ha publicat, com ja és costum des de fa uns anys, l’article «Las mejores empresas para trabajar», en el qual analitza diversos aspectes laborals (talent, retribució, formació i responsabilitat social corporativa) de 132 empreses, per elaborar així un rànquing amb les millor valorades. Potser aquest article pot donar idees d’empreses on poder enviar el nostre currículum.
Podeu consultar aquest número de la revista a la biblioteca IQS i a la biblioteca de FundEMI.

En els següents posts, obtindreu informació sobre la redacció de curriculums, cartes de presentació i d'altres informacions que us poden ser d'interés.

Què llegeixen els directius?

Aquest estiu el diari The New York Time ha publicat un interessant article sobre els hàbits de lectura dels grans líders d' Estats Units C.E.O. Libraries Reveal Keys to Success.
La periodista Harriet Rubin presenta les biblioteques privades més grans i de major diversitat que existiesen en la casa d’aquests empresaris éxitosos.

Michael Moritz, el descubridor de las ventajas de Google, YouTube o Yahoo, té una inmensa biblioteca, i la seva dona l’anomena "l’Imelda Marcos dels llibres". Phil Knight, fundador de l’empresa Niké, que guarda els seus llibres a la seu de la seva empresa, diu que encara està aprenent

Tots aquests empresaris es caracteritzen per una lectura apasionada i que s’allunya dels best sellers del moment sobre gestió i administració d’empresa.

S’ha de recodar que a les nostres biblioteques es troben molts llibres que tot i no ser lectura obligatòria de les assignatures que es cursen a la Facultat d'Economia, són una bona eina de suport per l’assoliment d’uns coneixements generals, que ens ajudaran quan estiguem al món dels negocis.


Fuente: El Confidencial
http://www.cotizalia.com/cache/2007/07/30/28_bibliotecas_mucho_poder.html

La Universitat europea

Amb l'entrada del nou curs escolar les universitats espanyoles i europees comencen el compte enrera dels menys de 3 anys que falten fins al 2010, any en el que es posarà en marxa l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES), marcat per les especificacions del pla de Bolonia.

Les principals diferències que veuran els alumnes entre l'actual sistema educatiu espanyol i el que s'està començant a anomenar la Universitat europea són les següents:

-Sistema de crèdits ECTS (European Credits Transfer System): Els crèdits, que ara corresponen a 10 hores lectives, correspondran a entre 25 i 30 hores, en les quals no només estarà contemplada l'activitat lectiva, sinó també les hores estimades d'estudi que l'alumne haurà de dedicar a l'assignatura
-Titulacions: Desapareixeran les diplomatures, llicenciatures, enginyeries, enginyeries tècniques, etc., per passar a denominar-se només títols de grau, que correspondran a entre 3 i 4 cursos acadèmics, i oscil•laran entre els 180 i els 240 crèdits ECTS.
Per altra banda, totes les titulacions abans anomenades postgraus i màsters es denominaran postgraus, i no seran titulacions pròpies de cada universitat, sinó que seran oficials, i tindran una càrrega lectiva d'entre 60 i 120 crèdits ECTS (1 o 2 cursos de durada).
Per últim, el màxim grau acadèmic serà el de Doctor, i seguirà aconseguint-se a través de la realització d'una Tesis Doctoral.
-Classes: Menys classes presencials i més treball individual i tutories personalitzades. A més, les classes no tindran un objectiu basat en l'ensenyament sinó més en l'aprenentatge.
Aquest aspecte afavorirà que cada alumne triï les seves pròpies línies d'aprenentatge, i, sobretot, aprengui a aprendre per a tota la vida (frase de Manuel Castells, i concepte utilitzat també per Pere Marqués Graells i Joan Majó a l'article del seu llibre La revolución educativa en la era de Internet).

Els professors, per altra banda, i segons indica Guillermo Bernabeu, el representant d'Espanya en el Bologna Follow Up Group (BFUG), el grup de seguiment de tot aquest procés de canvis, entrevistat a un article sobre els canvis que ha de sofrir la universitat actual per adaptar-se a les especificacions del pla de Bolonia, aparegut al diari Expansión divendres passat, dia 28 de setembre; cal que els professors se sensibilitzin i facin cursos de formació per tal de canviar la cultura docent que, a Espanya, es basa molt en fer classes magistrals sense la intervenció de l'alumne. És a dir, el professor passarà a ésser un pedagog investigador o acompanyant cognitiu (tal com indica Pere Marqués Graells al seu article Los docentes: funciones, roles, competencias necesarias, formación).

Des del punt de vista de les biblioteques universitàries, passaran a ésser els anomenats CRAI (Centres de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació), per adaptar-se al nou sistema educatiu i es convertiran en una eina molt més activa, fomentant l'ús de les noves tecnologies de la informació i ajudant els alumnes a adquirir les eines i habilitats necessàries per aconseguir l'èxit en el seu procés d'aprenentatge (per saber-ne més, llegiu l'article de Purificación Moscoso La nueva misión de las bibliotecas universitarias ante el Espacio Europeo de Enseñanza Superior).

Amb aquests canvis es pretén equiparar tots el títols universitaris europeus per tal que siguin comparables i igualment vàlids en tota la Unió Europea, afavorint la movilitat, tant pel que fa als estudis (per tal que puguin seguir la seva carrera a un altre país sense problemes de convalidacion posteriors) com de ciutadans treballadors, ja que un cop obtingut un títol universitari, serà igualment apte i vàlid a qualsevol país de la UE.